L’Unai Garcia s’acomiada de la UESC: “El meu somni és ser professional”

L’Unai Garcia va arribar a la Unió Esportiva Sant Cugat amb 10 anys. La UESC ha estat casa seva els darrers 7 anys, fins ara quan marxa per seguir creixent com a esportista al CB L’Hospitalet, un dels 3 millors equips catalans en la seva categoria.

Unai amb els seus pares, la presidenta de la UESC, Monica Mateu, i el director esportiu, Sergi Sanchez
Unai amb els seus pares, la presidenta de la UESC, Monica Mateu, i el director esportiu, Sergi Sánchez

Unai, com afrontes la nova etapa a l’Hospitalet?

Amb moltes ganes, ja que és una nova experiència que pot ser molt positiva per a mi i les persones que m’envolten. Estic molt content de poder fer un altre pas endavant i seguir millorant camí del meu somni: arribar a ser professional.

Vas començar a entrenar a la UESC amb només 10 anys. Quins són els primers records que tens?

El meu primer record és quan vaig anar la primera vegada a entrenar amb els que serien els meus companys. Recordo que estava molt nerviós i a la vegada il•lusionat perquè va ser el primer pas en la meva vida com a jugador de bàsquet. No tinc gaires records concrets, però sí sé que gaudia molt jugant i entrenant.

Què t’emportes de tots aquests anys? M’emporto un munt de records i emocions inoblidables. També a tots aquells i aquelles que han influït en el meu pas per aquest club, ja siguin entrenadors, jugadors, companys d’equip, pares… Sempre pensaré en la UESC com el club que em va iniciar en aquest esport i els que m’han ajudat a que cada dia pugui millorar. Sense tots ells no hauria estat possible superar molts dels reptes que m’han plantat cara.

Quin és l’aprenentatge més important que t’enduus? El treball en equip i la companyonia.

I quines han estat les persones que més t’han influït? Els meus entrenadors, des que vaig començar fins ara. Tots han estat importants i m’han ensenyat moltes coses, però en especial m’agradaria recordar el Cesc Ayora, entrenador amb el qual vaig evolucionar com a jugador i sobretot com a persona. També m’han influït molt els meus companys d’equip durant aquests anys, sense ells no seria ni la meitat de qui sóc ara.

Creus que algun dia tornaràs a la UESC?

Per descomptat que hi tornaré! M’agradaria molt tornar-hi d’aquí uns anys i poder veure l’evolució del club, dels jugadors. Seria una molt bona experiència. Tampoc descarto fer d’entrenador, tot és possible en un futur.

Estimo aquest esport i espero poder seguir practicant-lo tota la vida. Moltes gràcies a tots els qui han passat per la UESC i hem tingut l’oportunitat de compartir sentiments, experiències i coneixements. Vull recordar que els qui han estat companys d’equip durant tots aquests anys sempre estaran amb mi i espero no perdre l’amistat amb molts d’ells. Moltes gràcies a tots!!!