Joan González: “El bàsquet de formació és com tornar als orígens”
És un plaer entrevistar en Joan González, perquè les seves respostes sempre transpiren una ensenyança que va més enllà del bàsquet. En Joan, a qui també coneixem com a Joan Coach pel títol del seu bloc, és el nou Coordinador de Formació de la UESC; un nou repte en la seva dilatada i reeixida carrera.
Per a tu, què significa ser “coach”?
Per mi és una paraula molt important. Quan vaig definir el meu bloc i el meu correu electrònic, vaig escollir aquesta paraula acompanyant el meu nom, perquè precisament va més enllà del seu significat d’entrenador. El temps m’ha donat la raó i ara és una paraula que està creixent en un sentit ampli de formació personal.
Joan, com t’identifiques millor: com a entrenador o com a formador?
És difícil deslligar una cosa de l’altre. Quan entreno tinc la sensació que també estic formant. Encara que és cert que cada vegada em sento més formador a través de l’entrenament. No tots els entrenadors quan entrenen estan formant, i em refereixo específicament a bàsquet de formació.
Què t’aporta el bàsquet de formació?
M’aporta una visió diferent del bàsquet. És com tornar als orígens. És parar-me un moment, visionar el projecte i apostar pel més bàsic del nostre esport, com és el formar jugadors que siguin quelcom més que esportistes i que aportin les seves qualitats humanes a l’entorn més proper.
Segons el teu parer, quin paper juga -i quin hauria de jugar- la formació dins els clubs esportius?
Tots els entrenadors i entrenadores respondrien el mateix a aquesta pregunta. La diferència està en la metodologia que n’apliques. Els clubs haurien d’apostar per una formació integral dels esportistes i no només en l’àrea esportiva. Malauradament, no és així. En el moment de la veritat l’aposta va en una direcció del resultat, oblidant aspectes com la cultura de l’esforç, la responsabilitat individual, les vivències col·lectives i el sentiment de grup, entre d’altres…Però això és culpa nostre perquè encara premiem alguns aspectes excessivament competitius vers d’altres. D’aquí la meva frase preferida: “El bàsquet és el més important de les coses poc importants”
Tens una llarguíssima i brillant trajectòria com a entrenador de bàsquet. Què t’ha seduït del projecte UESC per fer una aposta tan decidida?
A tots els clubs on he estat els he escollit perquè tenien un projecte darrere molt interessant i ampli. He estat un entrenador amb sort en aquest aspecte. La UESC em dóna l’oportunitat de seguir creixent com entrenador, alhora que puc desenvolupar la formació mentre faig d’entrenador. La UESC té una presidenta amb molta empenta, un Director Tècnic molt ben preparat i uns objectius clars de desenvolupament en el projecte.
Com et planteges aquest nou repte a la UESC?
No cal dir que amb il·lusió, però amb molta responsabilitat per la confiança que m’han donat la Mònica Mateu i per enllaç el seu Director Tècnic, en Sergi. Estic en un punt de inflexió en la meva vida professional, com entrenador.
Quins objectius vols assolir al club?
Com a formador, que els entrenadors de l’UESC puguin assolir un bon nivell competencial i dotar-los d’un entorn adient per poder realitzar la seva tasca amb els jugadors. I com a entrenador, aconseguir quotes de millora dels jugadors de l’equip del que sigui responsable. Espero que a mig i llarg termini puguin recordar la seva etapa a la UESC com una experiència positiva i important en el seus àmbits de desenvolupament personal i professional.
Què creus que pots aportar com a formador i tècnic?
La gent diu que l’experiència, però aquesta no assegura una bona aportació. Com a formador i tècnic has d’estar sempre a la recerca de la teva millora que es veurà magnificada quan ho exportis al teu grup de treball.