Entrevista

Joan Pahisa i Solé, nascut a Sant Cugat del Vallès el 24 de febrer de 1986, mesura als seus 28 anys un metre d’alçada com a conseqüència d’una malaltia del creixement. Aquest factor no li ha impedit jugar sempre a tennis taula i com a aficionat…a bàsquet! Pahisa, nou jugador de la UESC Tennis Taula i persona que assumeix el càrrec de coach esportiu, afronta la la seva primera entrevista per a la web del club, dos dies després de ser presentat.

L’ENTREVISTA

Joan, què esperes d’aquesta nova etapa al club?

La començo amb moltes ganes. Porto molt temps jugant a tennis taula i sempre m’havia fet gràcia jugar a Sant Cugat, a la meva ciutat. A nivell personal, després d’haver participat als World Dwarf Games de Michigan em trobo en un punt mort i no sé ben bé quines competicions podré fer. Espero poder competir a nivell territorial, en campionats de Catalunya i també d’Espanya. Deixant de banda la part esportiva, espero poder col·laborar amb el club de cara a oferir xerrades socials i de motivació als diferents equips que conformen la UESC. L’al·licient que l’oferta de la UESC anés més enllà de l’esportiu em va acabar de convèncer per tornar a casa.

En l’últim any has fet més xerrades que esport, pot ser?

Gairebé sí! Sense comptar els World Dwarf Games, és clar.

Has estat fins i tot en una presó fent una xerrada…

Sí. També he estat fent xerrades en centres de menors apartats dels instituts. He de dir que l’experiència és molt bona. Són llocs molt interessants i que et permeten, sobretot en el cas dels centres de menors, participar amb grups reduïts on els nois i noies et mostren un per un les seves inquietuds. Aleshores, amb el teu discurs i les vivències que els expliques tens la sensació que els aportes esperança.

Tot plegat ha fet que el club t’ofereix un càrrec social…

Sí. Em fan responsable de formació de valors i nous projectes. Coach esportiu. Aquesta part també m’interessava molt personalment perquè cada dia treballo més amb xerrades motivacionals a diferents clubs esportius, escoles, empreses, etc. Poder aportar tots els meus conceptes a un club esportiu com la UESC, que treballa la formació, els valors, i que ho fa amb molts nois i nois de diferents edats, la veritat és que em resulta gratificant.

Has estat una dècada al CTT Sant Quirze del Vallès.

Efectivament. Estic súper agraït al club perquè em van donar l’oportunitat de començar a jugar i amb ells és on m’he fet jugador i he arribat al meu màxim nivell.

T’imagines la teva vida sense l’esport?

Ui! No. L’esport és una part molt important dins la meva vida i crec que encara que algun dia no en practiqui, ho seguirà sent. Vull estar sempre involucrat en el món de l’esport d’alguna manera.

I sense uns Jocs Mundials per a Persones de Talla Baixa?

Sí, perquè la meva vida s’ha desenvolupat gairebé sempre sense els World Dwarf Games. Em resulta molt més fàcil imaginar-me la vida sense ells, una cosa que és una cita puntual, que no pas una vida sense l’esport. Sempre tinc el record d’haver estat fent esport.

Et veurem participant als World Dwarf Games del 2017, en cas que finalment se celebrin?

Jo espero que sí. Ara, ja avanço que seria participant en menys esports que a Michigan 2013. M’inscriuria segur a tennis taula i bàsquet però la natació la dono per eliminada. Va ser molt dur entrenar tant aquest esport per competir amb garanties d’optar a medalla. Encara hi ha temps per decidir-ho, però confio que hi hagi jocs i que Joan Pahisa pugui ser-hi present.

Et veus a la UESC al 2017?

Sí. Ara que he fet el pas de tornar a casa, l’he fet decidit a estar-m’hi temps. No he vingut per estar aquí un any sinó per quedar-m’hi un bon temps si tot surt bé.

Quins són els valors de Joan Pahisa?

Ser feliç. No sabria dir-te si és un valor o una filosofia de vida, però en el meu cas ho veig així. Un ha de fer el que el fa sentir feliç, independement dels diners. Has d’anar a buscar allò que t’omple. Aquest seria el valor principal. En aquest sentit jo ho tinc fàcil perquè m’omple ajudar a la gent i això de manera no interessada és fàcil i ho podem fer tots.

Què molesta a Joan Pahisa?

Els prejudicis. Que la gent doni per suposades coses que no són. No m’agraden les barreres que et posa la gent. M’agrada la gent oberta.

Què significa defensar la selecció catalana, tu que ho has fet?

Penso que l’esport va més enllà de les fronteres, així que quan jugo no ho faig per països. A més, el fet d’haver iniciat diverses campanyes de micromecenatge provoca que en el moment de jugar consideri que represento a tot aquell qui m’ha ajudat i em segueix. Es un sentiment de jugar per a tothom.

En quina etapa de jugador arriba Joan Pahisa a la UESC?

(riu) Arribo en un moment de maduresa on crec que els meus objectius principals ja els he aconseguit. El Joan d’ara intentarà buscar nous objectius, reinventar-se una mica. Serà un Joan diferent, de ben segur.

Tot això quan et recuperis de la teva lesió de maluc…

Precisament. Arribo lesionat i es tracta d’una lesió de llarg recorregut. La recuperació també marcarà el Joan que veurem, sigui com sigui es veurà un jugador diferent al vist fins ara. El que em mou en aquests moments ja no és haver de demostrar a la gent que s’equivocava posant-me límits.

Joan, ets com ets i n’estàs molt orgullós.

Sí, molt content. No em canviava per res del món.