? Dani José: “A la UESC volem arribar a l’excel·lència en tot”
?Cugat.cat (91.5 FM)
Entrevista
- 3×3 Femení
- 3×3 Masculí
- Bàsquet Femení
- Bàsquet Masculí
- Bàsquet UESC ASDI
- Bàsquet UESC TEAm
- Calendari i Resultats
- Equips
- Fundació UESC
- Gadget
- Històric
- Històric Bàsquet Femení
- Històric Bàsquet Femení 2017-18
- Històric Bàsquet Femení 2018-19
- Històric Bàsquet Femení 2019-20
- Històric Bàsquet Femení 2020-21
- Històric Bàsquet Femení 2021-22
- Històric Bàsquet Masculí
- Històric Bàsquet Masculí 2017-18
- Històric Bàsquet Masculí 2018-19
- Històric Bàsquet Masculí 2019-20
- Històric Bàsquet Masculí 2020-21
- Històric Bàsquet Masculí 2021-22
- Històric Bàsquet UESC – ASDI
- Històric Bàsquet UESC – ASDI 2017-18
- Històric Bàsquet UESC – ASDI 2019-20
- Històric Bàsquet UESC – ASDI 2020-21
- Històric TEAm 2020-21
- Històric Tennis Taula
- Històric Tennis Taula 2017-18
- Històric Tennis Taula 2018-19
- Històric Tennis Taula 2019-20
- Històric Tennis Taula 2020-21
- Històric Tennis Taula 2021-22
- Històric UESC – ASDI 2021-2022
- Històric UESC – TEAm 2021-22
- News
- Notícies
- Technology
- Tennis Taula
- UESC 30 Anys
“Estem en un molt bon moment de l’àrea femenina”
Entrevista amb Xavier Dorio, director tècnic de l’àrea femenina
“El nostre acord amb el CBF Cerdanyola seria gairebé equivalent a un acord entre el Barça i la UESC en l’àrea masculina”
“Tenim una fuga de talents de jugadores que se’ns en van a altres poblacions a jugar”
“És mentida que el club fes fora a totes les jugadores del primer equip sense fer-los arribar una oferta”
“L’únic que volem del nostre primer equip és que siguin un bon exemple pels equips de categories inferiors”
Entrevista d’Albert Cabanes @albertcabanes
Com afrontes la teva quarta temporada com a responsable de l’àrea femenina del club?
Sembla que fa molt temps que estic aquí, ja que el club ha passat per moltes coses però tot just és la quarta temporada. Jo vaig entrar el maig del 2013 i han passat moltíssimes coses, però el més important és que ara estem en un molt bon moment de l’àrea femenina. Això ho veus si et pots abstreure i ho pots mirar amb perspectiva. Si realment saps tota la feina que ha portat i tota la tasca dels que ens en preocupem ho agafes amb una mica més de calma.
Una mica d’autocrítica. Què creus que s’ha de millorar respecte a la temporada passada?
No hem tingut mai la pretensió de fer totes les coses correctament, sempre podem fer les coses millor, de fet les anem canviant i cada any introduïm coses noves. L’any passat jo no arribava a tot arreu, em trobava que l’àrea havia crescut tant que no em podia ocupar de tot. Per això aquest any ja tinc ajudants a l’àrea de coordinació. A més, les noies no acabaven de participar en les tecnificacions previstes que les ocupaven majoritàriament els equips masculins, i el que hem fet és crear tecnificacions només per a elles, perquè els sigui més fàcil accedir-hi. També hem començat un programa de suports psicològic perquè veiem que el caràcter emocional de les noies havia de tenir una cura especial. Com a àrea anem implementant coses per mirar de fer les coses més bé.
Com és la relació entre la OMET (Oficina Municipal de l’Esport per a Tothom) i la teva àrea de treball?
La relació amb l’OMET ha tingut diverses etapes dins dels períodes que jo he estat present. Actualment estem en bona sintonia, tot i que encara hi ha algun detall que considero que s’hauria de millorar. Sempre he estat a favor del model OMET, i sempre ho he expressat. També cal dir que tenim una fuga de
talents de jugadores que se’ns en van a altres poblacions a jugar, i és un problema al qual hauríem de trobar remei entre tots.
Quin és l’equip que creus que podria sorprendre més aquesta temporada?
Sóc responsable de tota l’àrea femenina i concentrar-me en un equip em costa molt. Els 10 equips que tinc son molt importants. Si hagués de dir quin equip m’ha de sorprendre més, potser diria els dos últims equips que hem introduït a l’àrea: L’infantil 3 i el Cadet 3. Perquè al ser els últims a afegir-se ens donaran moltes alegries i ens ha costat molt acabar-los de tancar. Però reitero, és molt difícil destacar un equip en particular. Tenim una àrea molt interessant aquest any.
A l’hora de confeccionar els equips, us fixeu només en la qualitat de les jugadores o també en altres aspectes?
Nosaltres encara no tenim tanta gent com per poder escollir tant alegrament les confeccions dels equips. De fet confeccionar els equips és la part més difícil i més dura de tota la coordinació que es fa. Es pensa i s’elabora però a vegades ens podem equivocar. S’han de tenir en compte tants aspectes, no només la qualitat de les jugadores, també les predisposicions, els compromisos, el talent. Es tenen en compte moltes variables però, és molt difícil confeccionar-los i que ens surti de manera correcta.
A l’hora d’escollir entrenador/a per a un equip, que els hi demaneu/busqueu? Alguna consigna important?
M’agradaria fer una apreciació. Sembla que hi hagi molta gent que vulgui ser entrenador però això no és veritat. Cada cop, per les noves normatives que surten, la nova legislació que ha sortit de la llei de l’Esport que afecta institucions com la nostra… Tot això fa que ser entrenador sigui més difícil, necessites certificats, més titulacions, contractes laborals i això no està a disposició de molta gent. A un entrenador/a el que li demano és que tingui ganes de ser entrenador/a. A partir d’aquí, si té més experiència tindrà més llibertat i per contra si en té menys l’haurem de guiar una mica més. El que jo valoro més d’un entrenador o entrenadora és que vulgui dedicar part del seu temps a ensenyar a les jugadores.
Aquest any hi ha una novetat en l’àrea femenina i és l’acord que s’ha formalitzat amb el CBF Cerdanyola
La novetat és la formalització. Les bones relacions amb el CBF Cerdanyola han existit sempre d’ençà que jo he estat aquí. Aquest any l’única novetat és que s’ha formalitzat i la col·laboració serà més amplia, però sempre (els quatre anys que porto) hi ha hagut aquesta bona relació entre els dos clubs. També hem intentat mantenir la relació amb altres clubs del voltant i no ha pogut ser. Potser perquè el CBF Cerdanyola està un pas més endavant que nosaltres i això facilita les col·laboracions. M’agradaria posar una mica de perspectiva aquí. El CBF Cerdanyola està entre els quatre millors clubs femenins de Catalunya. El primer es Sant Adrià sense discussió i després ja podria venir el Cerdanyola. Si en masculí parléssim d’un acord entre el Barça i la UESC, parlaríem d’una gran cosa. I aquesta col·laboració amb el Cerdanyola és similar en l’àmbit femení. Crec que això es desconeix, com que ho tenim molt a prop i a vegades l’esport femení no es comunica massa. És un acord que funciona des dels dos costats, nosaltres podem oferir jugadores que els puguin ajudar i ells en canvi ens poden oferir jugadores i nosaltres les podem fer créixer, perquè, reitero, són un dels millors clubs femenins de Catalunya.
Què n’esperes personalment del primer equip després d’una renovació absoluta de la plantilla?
El club i en aquest cas jo com a responsable de l’àrea, l’únic que volem del nostre primer equip és que siguin un bon exemple pels equips de categories inferiors, ja que d’una manera o una altra tenen com a referent el primer equip. Com a club només els hi demanem que s’ho passin bé, que s’esforcin i poca cosa més. He de ressaltar que, a vegades els resultats acompanyen però altres els equips no funcionen. Aquestes dues últimes temporades s’ha mantingut la categoria, però l’equip ha estat un desastre amb poca assistència als entrenaments, mal rotllo dins de l’equip i per tant ara com a àrea l’únic que els hi demanem és que s’ho passin bé.
Les crítiques obertes d’algunes de les jugadores que van acabar la seva etapa amb la UESC al final de la temporada passada, eren justificades?
No. M’agradaria destacar dues coses. Primer de tot, la màxima pretensió de la UESC és que les jugadores continuïn a la UESC i que qualsevol persona que ha portat una samarreta de la UESC continuï sempre essent jugadora de la Unió Esportiva Sant Cugat. Intentem cuidar a les jugadores tot el que podem. L’Aleyda concretament va expressar unes opinions -totes són respectables- però no va acabar d’explicar tota la veritat. La UESC els hi va oferir de continuar però elles no van acceptar les condicions, suposo perquè no van trobar massa atractiva l’oferta que la UESC els hi va fer i van decidir no continuar. Després al cap del temps van veure que la UESC havia buscat altres camins que no eren els seus i potser ja no els hi va semblar tan poc atractiu. Llavors, jo crec que elles no van explicar tota la veritat, i van dir que les havíem fet fora, i això és mentida.
Quin missatge cal enviar a les jugadores de les categories inferiors que algun dia volen arribar a jugar al primer equip?
El missatge és molt clar, si el seu objectiu és arribar al primer equip, han de saber que l’objectiu de la UESC és que arribin al primer equip. No només és un objectiu sinó que seria una gran alegria per nosaltres perquè vol dir que hem fet la feina bé. A vegades la fem tan bé que les jugadores se’n van a equips d’altres llocs, que també ens alegra. El que sí se’ls hi ha de dir, que tot i que aquest és l’objectiu del club (que arribin algun dia al primer equip), no és fàcil. Per aconseguir-ho, han de fer cas als entrenadors, han d’anar als entrenaments, han d’esforçar-se i han de treballar molt perquè no és senzill. Si elles volen, el club les ajudarà a aconseguir-ho.
? ENTREVISTA a Oriol Antràs a Televisió Sant Cugat
Entrevista a TV Sant Cugat amb el coordinador de l’àrea social de la UE Sant Cugat, Oriol Antràs, parlant del passat, el present i el futur del club.
“Gaudeixo molt a la grada veient jugar a tots els equips del club”
Entrevista amb Ramon Cuñé, director tècnic de l’àrea masculina
“Estem en una posició per començar a creure’ns que podem ser molt més grans”
“Els entrenadors ens demostren que fan un treball envejable”
“M’enamoren totes les plantilles que hem confeccionat aquesta temporada”
Com afrontes la teva segona temporada com a director tècnic?
Amb molta il·lusió i al mateix temps amb certa precaució, però sense deixar de pensar que cal ser molt ambiciosos. Amb els entrenadors tenim un lema que diu “Anem treballant cada dia al màxim de les nostres possibilitats, en tot allò que fem, per ser el màxim de competitius possibles”. És a dir, dins de les nostres possibilitats, treballem tant com puguem. I actualment les nostres possibilitats són molt grans perquè tenim un gran planter tant d’entrenadors com de jugadors.
El club o tu jugueu amb alguna avantatge respecte a la temporada anterior?
Sí, clarament. El projecte de la UESC és com a mi m’agrada qualificar-lo de “2.0”. Ara mateix mirem de consolidar un projecte que la temporada passada vam posar en marxa amb l’esforç de moltes famílies i de tots els jugadors. Partim per tant amb l’avantatge de tenir aquesta feina feta. Tenim l’estructura tècnica dissenyada, hem incorporat gent nova que coneix la dinàmica i estem en una posició per començar a creure’ns que podem ser molt més grans del que realment som ara. És una temporada d’il·lusió com deia abans.
Formació, preparació física i tecnificació són tres pilars de Ramon Cuñé?
Bàsicament. Ja hem començat la temporada amb un campus (el Shooting Skills Sant Cugat) i fent trobades amb els entrenadors. La formació és clau, els entrenadors han de tenir eines de treball i en aquest sentit aquest any comptem amb un “llibre vermell” que ha de permetre que tots els equips del club juguin al mateix. També busquem amb aquest llibre vermell que els entrenadors es trobin còmodes, que coneguin què ha de treballar l’equip en cada moment. En preparació física els equips passen a entrenar més hores aquesta temporada, i són hores de qualitat en l’entrenament. Els resultats de tota preparació física però necessiten paciència i caldrà avaluar la feina feta més endavant. I en tecnificació tenim uns entrenadors magnífics que hi estan dedicant moltes hores, tant a nivell d’entrenaments de club com en extres com una jornada en dia festiu, i per tant això ens donarà un molt bon rendiment
Explica’ns bé això del “llibre vermell”
El llibre vermell és un llibre elaborat amb l’ajuda dels dos coordinadors de l’àrea, el Dani Fernández i el Jordi Costa, i que marca les directrius amb les quals han de jugar tots els equips del club. D’aquesta manera i ben treballat serà fàcil reconèixer l’estil de jugar de la UESC. Els entrenadors s’ajuden amb aquest llibre a nivells tècnics, tàctics, físics i també psicològics. És un llibre que marca objectius als equips i que ha de servir per facilitar al jugador el salt d’una plantilla a un altra, sense la necessitat d’adaptar-se a un estil diferent de joc. El jugador s’ha de sentir còmode jugant en l’equip en que ho faci de la UESC. Després d’un any observant tots els entrenaments i parlant amb els entrenadors s’ha creat aquest segell de la UESC que ens feia molta falta i que esperem conservar 30 anys més.
Què ha de tenir clar tot entrenador o entrenadora de la UESC?
L’entrenador o entrenadora de la UESC ha de tenir clar que ara mateix ens trobem en un moment idíl·lic en l’àrea masculina. Penso que per a tots està resultant un moment d’aprenentatge espectacular. Comptem amb grans entrenadors i ens vénen grans formadors. Sobretot, tot entrenador de la UESC ha de tenir clar que se’l valorarà pel seu treball en el dia a dia. Per ara, en aquest aspecte tots ens demostren que el seu treball i la seva preparació és envejable. El privilegi de tenir-nos ha de ser mutu entre l’entrenador/a i el club. El treball i la preparació del dia a dia és el que realment ens importa que es faci bé.
Quina nota global posaries a les plantilles que veurem aquesta temporada?
Estic encantat amb totes les plantilles. El primer equip amb l’ajuda del Cesc Senpau ha agafat la seva idea i del Júnior A en avall hem confeccionat unes plantilles que ens fan sentir molt orgullosos. I no parlo només a nivell tècnic i tàctic sinó també a nivell humà. No puc dir a què aspirem amb cada plantilla però sí que aquest any els equips del club treballaran el màxim possible per ser ambiciosos i no perdre res. No sé en quines posicions quedarem però l’objectiu més clar en cada plantilla és treballar, treballar i treballar.
Que el Cadet 2001 i l’Infantil 2003 hagin guanyat les fases d’ascens torna a la UESC al lloc on ha d’estar?
Realment és el primer any que tenim un equip Júnior, Cadet, Infantil i Preinfantil a la màxima categoria possible. Diria que som l’únic equip del Vallès i dels pocs de Catalunya que ho han aconseguit. El procés d’iniciació que ens vam marcar la temporada passada parlava d’arribar-hi en tres o quatre anys però el treball i la feina ben feta ens han permès aspirar en un any a tenir a tots aquests equips al màxim nivell. Un cop aquí podem guanyar o perdre però l’aspiració és la de ser millors cada dia. Que el jugador que estigui a la UESC se senti cuidat, que es noti que treballa i que millora any rere any a base de treball. Al final el resultat més important és la feina ben feta pensant en el jugador i en la seva millora tècnica, tàctica, física i psicològica.
De la resta de plantilles del bàsquet base quina ens enamorarà més?
Somriu. He de dir que totes m’enamoren. S’han gestat unes bases des del mes de febrer i totes les plantilles enamoren. Lògicament pel club fa goig tenir les quatre plantilles que dèiem abans a primer nivell però també fa il·lusió tenir un equip cadet de primer any o un cadet a nivell B guanyant partits i treballant molt. També veure a les quatre plantilles dels preinfantils jugar és un orgull i un fet històric. No em mullo per cap equip. Riu. Gaudeix-ho molt des de la grada veient jugar a tots els equips del club.
Quins rivals de la UESC (Copa Catalunya, grup 1) situaries en les posicions d’ascens a final de temporada?
El nostre grup aquesta temporada és duríssim. Tots els equips són molt complicats, ja s’està veient només començar amb dues jornades de competició. Potser el Vic i el Sant Pep parteixen amb un cert avantatge però la lliga insisteixo, serà duríssima. La pregunta podria ser si la UESC ha de pujar a EBA. La meva resposta és que la UESC ha de treballar cada dia perquè la gent gaudeixi veient jugar a aquest equip. Per tant, això demana entrenar cada dia. Cal actuar amb cautela però sense perdre l’ambició per aconseguir bons resultats.
Per últim, hem vist que el Júnior A s’ha reforçat amb dos jugadors africans.
Sí, la idea d’incorporar al Cris (del Congo) i al Serge (de Costa d’Ivori) sorgeix després de l’estiu, quan al club ens plantegem incorporar algun jugador al qual puguem ajudar personalment amb l’excusa del bàsquet per enmig. En aquest tema ens han ajudat directament el Serge Ibaka i la seva Fundació, i també a través de You First Sports que és l’agència que representa al jugador. És un projecte que s’afegeix als projectes que es treballena l club des de l’àrea social, com l’equip ASDI, el StQlímpics o la col·laboració amb la Fundación Vicente Ferrer. La veritat és que és a nivell social és un orgull pel club i ho ha de ser per a la gent veure com els estan cuidant els jugadors i els entrenadors del Júnior A. Tots dos tenen talent i unes ganes de treballar brutals.
? El primer UESC Summer Workouts, un èxit de participants
Un total de 85 jugadors i jugadores han passat per la primera edició del Summer Workouts estrenant nova ciutat, Sant Cugat, i vinculació amb la UESC
Entre els participants, de categoria cadet a sènior, han passat esportistes de Barberà i Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Barcelona, Badalona i Sant Cugat del Vallès
JORDI COSTA: “Al UESC Summer Workouts busquem que els jugadors aprofitin les vacances per millorar en els aspectes tècnics i la condició física”
Vídeo 1 del UESC Summer Workouts 2016
Vídeo 2 del UESC Summer Workouts 2016
Els germans Costa i Marc Torres, coordinadors del UESC Summer Workout
Què vol dir “workout”?
“Workout fuig del concepte tradicional de “Campus d’Estiu”, per la senzilla raó que a partir de categoria cadet hem detectat que els jugadors busquen autogestionar-se el temps lliure de les vacances i no els interessa ser esclaus d’un campus de bàsquet les 24 hores del dia.”
“Aquesta és una metodología que prové dels Estats Units, i el que fem és concentrar la feina de tota una jornada intensa de treball de posttemporada en tres hores, de dilluns a dijous.”
El sistema de treball
“En cada sessió es treballa 1 hora de preparació física enfocada al guany de força i a la prevenció de lesions; 1 hora de tècnica individual basada en el ball handling i els moviments dels jugadors NBA més destacats de l’any, i per últim, ho posem en pràctica amb oposició en els partits de 5 contra 5 en els últims 40 minuts de la sessió d’entrenament.”
“En la part tècnica, un altre aspecte innovador és el fet que s’elimina la figura tradicional de l’entrenador. Al Summer Workout proposem els exercicis a fer i som els primers en posar-ho en pràctica. Tant en Marc (Marc Torres) com en Xavi (Xavi Costa), tots dos han debutat a l’ACB i saben perfectament quina és l’autoexigència que es necessita en l’alt nivell de competició. D’aquesta manera tot l’aprenentatge és cooperatiu i recíproc, a través del jugadors sèniors, que actuen com a mirall dels més joves.”
“Tots els exercicis són nous reptes per als jugadors, on la dificultat és alta, però adequada a cada edat. Les contínues ganes d’autosuperar-se impulsen al jugador a fer-ho al 100% i a trobar en l’esperit de superació, la diversió i satisfacció de l’entrenament.”
La importància del treball físic
“A partir dels 15 anys pensem que la majoria de jugadors ja es troben en un estat maduratiu òptim per començar a introduir els exercicis bàsics de força general. En el workout els ensenyem els moviments bàsics i la técnica d’execució per a l’ús correcte del pes lliure, el TRX, les pilotes medicinals, kettlebells i altres eines pròpies de l’entrenament físic”.
“L’objectiu final és que els jugadors descobreixin l’entrenament de la força de forma coherent i conscienciar-los que és un requisit indispensable per augmentar les prestacions de cara a la temporada que s’aproxima.”
L’estrena a la ciutat de Sant Cugat
“El primer any a Sant Cugat ha estat un èxit d’inscripcions i per tant se’ns obre un ventall interessant per als proper anys”.
“La primera setmana va agafar a alguns jugadors debutants molts desconcertats pel fet que no hi hagués obligatorietat en les tasques, si no que ells mateixos havien de prendre la iniciativa. A partir de la segona semana, tothom va agafar el rol esperat”.
“Hem treballat de forma molt intensa durant 4 setmanes consecutives, però el més important ara és encadenar l’experiència viscuda al workout amb una continuïtat en el treball físic abans d’iniciar la pretemporada”.
Entrevista amb David Pascual, entrenador de UESC-ASDI Silincode
Aquest tram final de temporada l’equip UESC-ASDI Silincode afronta els seus partits de competició. Dissabte 2 de juliol tancarà la temporada participant al “1r Meeting de Bàsquet Unificat” organitzat per la Fundació del Bàsquet Català (FBC) i la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL).
David Pascual, entrenador de UESC-ASDI
En quin moment arriba l’equip al final de la temporada?
Arribem molt bé al final de temporada. És el moment que ells (els jugadors) volen perquè és quan disputem més competicions. Tots aquests tornejos ens serveixen per anar-nos adaptant mica en mica al joc d’altres equips que puguin tenir un nivell semblant. Els primers partits de cada torneig solen ser els més difícils perquè no estem acostumats a la competició i aquí tothom surt a guanyar. Quan trobem el punt d’adaptació passats els dos primers partits tot és més divertit. Això sí, perdin o guanyin ells ho passen genial.
Veus a la plantilla motivada?
Ells estan molt motivats i el fet de jugar a casa òbviament és un plus. Sempre que juguem un torneig diria que estan ultramotivats. Volen demostrar que han treballat molt durant l’any i que s’ho passen molt i molt bé jugant a bàsquet. En aquest sentit el cos tècnic estem súper orgullosos de la seva feina.
Els objectius de la temporada.
Dins els objectius d’aquesta temporada, al ser el tercer any, un tema important era consolidar l’equip almenys amb deu o onze jugadors que vinguessin als entrenaments. La idea és seguir creixent i l’objectiu principal no canvia. Volem seguir formant els nostres jugadors, que millorin el seu nivell de bàsquet, que aprenguin a ser un equip, que facin amics i que s’ho passin genial jugant a aquest esport que tant ens agrada.
Què has après d’aquesta plantilla?
Senzillament l’estima que em donen cada dia que els veig. Tot i venir a entrenar només un dia per setmana han aconseguit ser un equip i això és una cosa divertidíssima i no sempre fàcil. Tu els veus i s’ho passen bé entre ells, sempre riuen, sempre estan junts quan anem fora a competir. Al final l’important és passar-s’ho bé jugant a bàsquet i aquests nois i noies han aconseguit ser un equip i passar-s’ho bé jugant a bàsquet. No es pot demanar res més, penso que més aviat hem aprendre’n tots de l’exemple que ens donen.
Com es viu una jornada de competició amb els jugadors?
És molt divertit. Ells (els jugadors) presenten totes les emocions que t’aporta un torneig però especialment aquests nois ho viuen molt i molt ficats. Després d’una derrota s’enfaden perquè volen guanyar i els has de calmar i explicar que som aquí principalment per passar-nos-ho bé. Al final entenen que gaudir del bàsquet bé és la clau de tot però això no treu que tinguin unes ganes immenses per guanyar i per celebrar cada punt efusivament. Les sensacions que et transmeten són súper recomanables per a tothom.
Què es perd aquell aficionat al bàsquet que mai ha vist jugar a la UESC-ASDI Silincode?
Si mai has vingut a veure la UESC-ASDI et perds una quantitat d’emocions espectaculars. Tots aquells que han vingut s’ho han passat genial i han repetit. Per tant, tots aquells que no heu vingut mai que sapigueu que us perdeu una experiència brutal que desencadena un munt d’i·lusions. Us incito a tots el 2 de juliol a venir a Sant Cugat a gaudir com els que més!
Senpau valora la seva primera temporada entrenant a la UESC
ENTREVISTA RÀPIDA A CESC SENPAU, entrenador del primer equip masculí
“Ens calen jugador implicats, sacrificats, solidaris i que es diverteixin treballant”
“Hem guanyat a tots els equips de la lliga, excepte el Vic”
“En els partits contra els rivals de la part baixa hem mostrat la nostra pitjor cara”
La Unió Esportiva Sant Cugat ha acabat la lliga 2016/2017, 8è classificat.
Com valores la temporada?
La temporada ha estat dura i exigent. Canviar a meitat de curs d’entrenador és un mal símptoma i personalment m’ha costat molt trobar la tecla que fes funcionar l’equip com jo volia. Ara, al final de temporada, plens de baixes i amb nanos joves de casa i júniors, és quan hem jugat millor. Per tant, entenc que això ha de ser un senyal per futurs projectes. Ens calen jugadors implicats, sacrificats, solidaris i que es diverteixin jugant i treballant dur, que encara que sembli un tòpic, a vegades no es produeix.
11 jornades sense Senpau a la banqueta..
Bé, hem aconseguit acabar amb un balanç positiu de 16-14 i anotant més punts (2168) dels que hem rebut (2165) i això és l’important ara. Al final hem guanyat almenys un partit a tots els equips de la lliga, excepte el Vic. Hem derrotat els quatre equips que faran fases d’ascens a EBA, el que explica fins a quin punt hauríem arribat amb una millor dinàmica interna i compromís.
En què ha fallat l’equip?
En els partits contra els rivals de la part baixa hem mostrat la nostra pitjor cara. No hem aguantat la pressió d’haver de guanyar sí o sí i en aquests moments ha aparegut el pitjor d’alguns jugadors a nivell emocional. Però de tot se’n pot aprendre i estic convençut que la UESC ho ha de fer de cara a la temporada vinent.
Doble representació de la UESC al Brothers in Basketball a Florència
Les plantilles masculines del Preinfantil Vermell i el Cadet Negre de la UE Sant Cugat disputaran el Torneo Internazionale Brothers in Basketball 2016, del 2 al 5 de juny, a la ciutat de Florència (Itàlia).
Albert Garcia ens explica com s’ha planificat el viatge i quins són els objectius de la Unió Esportiva Sant Cugat en aquest torneig.
ENTREVISTA AMB ALBERT GARCIA, entrenador del Preinfantil Vermell i segon entrenador del Cadet Negre
La UESC repeteix experiència al Brothers in Basketball?
Sí! L’any passat ens hi van convidar amb l’Infantil Negre i vam establir una molt bona relació amb l’organitzadora, la Berta. Per això aquest any ens hem tornat a posar en contacte per mirar què podíem fer i ho hem organitzat de tal manera que hi vagin dos equips, el Preinfantil Vermell i el Cadet Negre. Hi anirem les mateixes dates i així els dos equips faran pinya i sentiment de club.
Quin objectiu es marca l’equip?
L’objectiu principal és l’experiència que viuran els nois. Estaran sense pares, en un altre país i amb una altre família. Som un equip, treballem com a equip i volem que visquin experiències com a equip. Els nois, que són els únics protagonistes, estan molt il·lusionats i amb moltes ganes, i això és el que realment val la pena. Nosaltres treballem per a ells. També serà una bona manera d’acomiadar-nos de la temporada, especialment i personalment per a mi amb els cadets, amb els qui he compartit 2 anys. A nivell de bàsquet els objectius son relatius, tot i que competirem al màxim per mirar de guanyar el torneig.
Per on es mourà l’equip?
Estarem a Florència ciutat. El pavelló on es celebra el torneig està a uns 20 minuts caminant del centre. Per tant, ho tindrem tot a tocar a la ciutat de Florència. Anirem els dies 2, 3, 4 i 5 de juny. Això comporta que els nois hagin de perdre dos dies de col·legi, però només per l’experiència que viuran, segur que valdrà la pena. Arribarem dijous al mati directament a Florència i allà ja ens estaran esperant les famílies per portar-nos al pavelló. Un cop tinguem guardades les maletes, anirem a fer un passeig pel centre.
Com viatja l’equip?
L’any passat hi vam anar en avió, ja que era l’opció més ràpida i senzilla. Per tant, aquest any seguirem el mateix procediment.
Quins tècnics adults acompanyaran l’equip?
Anirem els tècnics de cada equip, és a dir, per una banda Guillem Cuadern i Bernat Ayneto (Cadet negre) i per l’altre jo mateix, Albert Garcia, i Aleix Cabeza (Preinfantil Vermell).
L’allotjament
Cada jugador estarà a casa d’un altre jugador del club organitzador. L’any passat les famílies van ser fantàstiques i van tractar als nois com un més de la família. Tots plegats vam quedar molt contents. És probable que l’any següent els convidem al torneig de Reis que organitza la UESC, i que per tant siguem nosaltres els que haguem d’allotjar-los. Serà un intercanvi.
Què més es podrà fer a Florència?
Tindrem temps per a tot, bàsquet i turisme. L’any passat el nivell va ser alt. Tot i les circumstàncies, vam competir molt be. Aquest any hi hauran dos equips europeus i els altres seran italians, per tant, el nivell segur que tornarà a ser alt. Pel que fa al turisme, dels quatre dies, farem un dia i mig de turisme. Tindrem un mati (el primer) lliure en el que farem una volta per la ciutat. Després tindrem una tarda amb visita guiada pels llocs més emblemàtics de la ciutat a càrrec de l’organització. Finalment, una última tarda eran les famílies les que decidiran què fem.
Com ha estat organitzar-ho tot?
Serem dos equips sencers i això suma un total de 28 persones. Com et pots imaginar, gestionar tota la compra de bitllets, no ha sigut fàcil. A la reunió de pares vaig demanar que en aquest aspecte tota ajuda seria ben rebuda, i així va ser. Gràcies a la gran ajuda de la Sandra Majoral (la mare d’un dels nois), aquest tema ha sigut molt més fàcil de gestionar i dur a terme . S’ha implicat al 100% i sense que jo li demanés res. Gràcies Sandra!
Parlem amb Ramon Cuñé, coordinador de l’àrea masculina
L’ENTREVISTA
Ramon Cuñé Sala / Mestre de professió / Barcelona, 23 d’abril de 1990
Ramon, ara farà un any que vas entrar en aquest club..
Sí, tota la meva carrera va començar amb setze anys quan entrenava a l’Escola Sagrat Cor-Diputació. Posteriorment vaig continuar fent d’entrenador al Círcol Catòlic de Badalona i al SESE Bàsquet fins que més endavant al Col·legi Immaculada Concepció ja vaig començar a fer de coordinador. Després vaig rebre la trucada del Sergi Sànchez que em va oferir portar el Júnior 2 de la UESC i aquí va començar la meva relació amb el club.
Abans de l’estiu decideixes acceptar ser Coordinador de l’àrea masculina.
Exacte. Portava temps acumulant experiència en coordinació de clubs i creia que era el moment de fer el salt així que la proposta del Xavier Palou em va semblar molt interessant. La UESC és un club que està molt ben considerat arreu i crec que estic preparat per afrontar aquesta situació amb el nou càrrec.
És un càrrec que fa respecte?
I tant. Després de dos mesos de feina ja he vist que és un càrrec que gairebé et reclama disposició completa. Ara bé, per il·lusió, ganes i treball crec que ningú em pot guanyar, així que estic entusiasmat.
Hi haurà més persones al teu voltant?
Bé, després de les primers experiències viscudes en aquests dos mesos de feina ara ja estem perfilant el model que volem, que ha de ser un model amb gent de la casa. Persones com el David Pascual o l’Albert Garcia han de ser noms importants i alhora no deixem d’incorporar talent, per exemple amb l’arribada del Cesc Senpau per dirigir el Júnior 1 a Preferent. Amb tots ells anirem perfilant l’organigrama de cara a l’inici de la temporada i analitzarem plegats les necessitats que requereix el club.
Alguns entrenadors ja et coneixen, és un punt a favor?
Correcte! Jo crec que és clau. Durant el mes de treball al campus d’estiu (Basket City Summer) he pogut comprovar amb gent com el David Pascual o l’Albert Garcia que aquest feeling amb els entrenadors ens ajudarà com a club a anar més enllà. Al final busquem conjuntament aquest model de club que tants èxits ens ha de portar en el futur.
La falta d’instal·lacions esportives per entrenar pot suposar un problema?
Ui!! Aquest és un tema que en cap altra institució m’havia trobat i realment ho considero un problema molt greu. El club vol donar un servei d’excel·lència i de fer les coses de forma correcte i si falten instal·lacions hem de fer mans i mànigues per poder mantenir aquest servei. Considero que amb més instal·lacions, i sobretot instal·lacions de nivell, podríem fer el gran pas endavant de club i de ciutat, que entenc que és el que tothom vol.
Per tant, Sant Cugat ha de millorar el tracte cap a l’esport?
Malauradament, sí. I tant de bo no hagués de pensar així. És veritat que hi ha molts nois i noies i moltes disciplines esportives però penso que ens hauríem d’equiparar per donar el servei d’excel·lència que una ciutat com Sant Cugat es mereix.
Quines seran les primeres actuacions en el nou càrrec?
Com a coordinador tinc marcats uns pilars mestres a seguir. Un dels primers serà la formació d’entrenadors perquè considero que tots els clubs han de treballar per tenir els millors tècnics possibles. Un altre aspecte a treballar serà treure el màxim rendiment de cada jugador i això ho volem fer individualitzant l’entrenament, mirant de potenciar específicament les seves habilitats. Pot semblar fàcil però aplicar amb èxit aquestes mesures ens demana entre dos o tres anys de feina. Paciència i els resultats es veuran en el futur.
Formem entrenadors perquè tinguin un llarg recorregut al club..
És clar! Valorem totes les opcions perquè evidentment no volem fer fora a ningú de la UESC, sinó tot el contrari. Aquest any fixeu-vos que tenim rècord de plantilles inscrites en una temporada. Volem que tots i cadascun dels jugadors se sentin ben valorats pel club. La UESC ha de cuidar els jugadors i els jugadors han de cuidar a la UESC. Considero que això ha de ser un tracte d’anada i tornada. I amb els entrenadors més del mateix, volem tenir-los aquí durant anys! El club ha d’aspirar al màxim i treballar dur per convertir els seus entrenadors en els millors de Catalunya.
Totes les plantilles han de ser competitives?
Sí!! Des de Copa Catalunya passant per Preferent i fins a Nivell C, totes les plantilles han d’aspirar al màxim dins de la seva categoria. Dit això, també cal ser conscients que no tothom pot aspirar al mateix però aquí la lluita no ha de ser entre plantilles de la UE Sant Cugat sinó interna en cada vestidor. Cadascú ha de lluitar dins de les seves possibilitats..
L’àrea masculina i la femenina han de tenir un lligam intern?
Bé, de fet crec que ja s’estan trobant des de fa unes temporades. És veritat que cal fer més coses perquè es produeixi del tot aquesta trobada però amb la figura del Xavier Dorio en l’àrea femenina juguem amb un punt a favor. El Xavi és una persona que sempre està oberta al diàleg i de fet un tercer pilar dins el model a seguir serà dissenyar conjuntament un treball més proper entre les dues àrees. Ara, aquesta temporada incorporem a l’Ingrid Monclús com a preparadora física dins l’àrea masculina. Ho considerem una primera petjada i de passada anem trencant tabús de la societat.
Com és treballar amb el Xavier Dorio ara que és el nou director tècnic?
La veritat és que des de la meva arribada al club ha estat molt agraït treballar amb el Xavi. És una gran persona, ara també un gran amic, i a més he de dir que una de les coses que més valoro personalment en l’entorn de feina és la facilitat per arribar a entendre’s. En aquest sentit, amb el Xavi tot és molt fàcil. Facilitat és la paraula que faria servir per descriure el Xavi.
I a nivell personal Ramon Cuñé es marca algun objectiu per a l’actual temporada?
Jo diria que anar a més en tots els aspectes. Em trobo en el càrrec amb moltes ganes, moltes propostes, i aquí m’he marcat una limitació que és la de no anar molt de pressa. Tenir tantes ganes es converteix en la meva por, però no em vull aturar.
Twitter: @RCuneSala
Minguell (UESC TT) fa balanç en una entrevista al TOT Sant Cugat
Titulars de l’entrevista al directiu de la secció de Tennis Taula, Joan Minguell, al diari TOT Sant Cugat
“Fa dos anys que tenim molt bones perspectives de futur”
“A Catalunya hi ha uns 160 clubs i nosaltres estaríem entre els quinze primers”
“Si no hagués tingut l’ajuda del Josep Antón i l’Enric Bosch ara seriem un club normalet i no força important com el que som”
“Hi ha dos jugadors que aquesta temporada s’han estrenat als equips federats, que tenen molt de talent”
“Els nens que tenen menys de 14 anys han de formar-se a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET)”
“Tinc ganes i estic motivat per continuar al capdavant de la secció”
L’entrevista sencera al TOT Sant Cugat
Entrevista de la UESC amb Niran Carretero i Gabriel Oliveras *realitzada el 24 de juliol del 2014
Mario del Campo parla pel blog ALOCIX RESULTATS
Mario del Campo: “Els jugador de la pedrera de la UESC han de ser importants i els hem d’ajudar a créixer cada setmana”
L’ENTREVISTA
Blog ALOCIX RESULTATS amb l’entrevista sencera
Objectius de la UE. SANT CUGAT?
Només un i molt clar, mantenir la categoria.
Després d’haver agafat la direcció dels primer equipo masculí de la UESC el passat mes de gener com valoreu la reacció de l’equip?
Molt positiva, era un moment molt difícil pels resultats i per que l´ equip no competia, a més van perdre al jugador referència, plantilla molt curta, sense rotació i jugadors importants lesionats.
Un balanç de 5 victòries 3 derrotes, amb la situació inicial és difícil de creure, vull ressaltar la importància per implicació i profesionalitat dels pocs jugadors del primer equip, que han cregut en mi des de el primer dia.
En aquest moment que esteu superant els problemes de classificació quin seria l’objectiu a final de temporada?
Hem de competir cada setmana, guanyar tots els partits possibles i donar minuts a la gent jove, els jugador de la pedrera de la Uesc, han de ser importants i els hem d´ ajudar a créixer cada setmana.
Es tan igualada la categoria com sembla?
Molt igualada, es mes del que sembla….
L’entrevista sencera amb Mario del Campo al blog ALOCIX RESULTATS
Entrevista amb Gabriel Oliveras i Niran Carretero
Gabriel Oliveras i Niran Carretero són dos joves jugadors (12 anys d’edat) que s’han incorporat aquesta temporada a la UESC Tennis Taula. Des de l’octubre, quan van arribar al club, han arribat a gairebé totes les finals dels tornejos no federats en què han participat. Oliveras ha obtingut la victòria final en dos d’ells i Carretero també. Hi ha un tercer jugador encara més jove, Jan Pradas (11 anys), que aquesta temporada ha debutat com a vermell-i-negre i espera seguir els passos de Carretero i Oliveras.
L’ENTREVISTA
Quedem amb Gabriel Oliveras i Niran Carretero una tarda de juliol, mentre participen a les escoles d’estiu que el club organitza sota la tutela dels palistes del primer equip, Josep Antón i Enric Bosch.
Gabriel, Niran, felicitats per la temporada.
G: Gràcies!
N: Gràcies.
En quin moment descobriu que us agrada aquest esport?
G: Recordo que quan tenia quatre anys els meus avis es van comprar una casa en un poble i allà hi tenien una taula de ping-pong. Vaig començar a jugar amb el meu avi i veia que m’agradava bastant, així que vaig seguir jugant fins que un dia a l’escola van posar una taula i imagino que em vaig acabar d’aficionar.
N: Crec que va ser també com el Gabriel, a partir del moment en què a la nostra escola van posar una taula de ping-pong. Va ser a partir d’aquell moment que vaig veure que m’agradava practicar el tennis taula.
Hi havia tradició de tennis taula a la família?
G: Recordo que el meu avi jugava a tennis i primer ho havia fet a ping-pong, però tampoc massa.
N: El meu pare i la meva àvia tenien una taula de ping-pong en una sala, però jo mai hi havia jugat!
Què us ha cridat més l’atenció del club fins ara?
G: Uns dels primers records de quan vaig arribar a la UESC és fixar-me en la quantitat de taules que hi havia per jugar i en veure-les més professionals que la de l’escola.
N: La quantitat de gent que hi ha i les ganes amb que s’entrena i es juga.
I dels campionats en què heu participat?
G: M’ha sobtat veure que hi ha campionats on hi participen molts jugadors i en canvi en d’altres en falten!
N: La diferència entre els campionats federats i els no federats. Els primers em costen més que els segons.
Us trobeu rivals molt més grans d’edat que vosaltres…
G: D’entrada a mi aquest fet em resulta més il·lusionant. Pensa que si guanyes ets sents millor. També a vegades hi ha adults que poden ser pitjors pel fet que només porten un any jugant i tu en portes tres o quatre.
N: Bé, l’edat tampoc importa molt. Jo penso que són els anys d’entrenament el que compta. El que s’ha de fer és començar a jugar i veure què passa.
Quin paper juguen els nervis en els partits?
G: Són molt importants. Per mi són perjudicials quan vaig per darrere en el marcador i crec que s’ha d’evitar tenir-ne. Intento fer el màxim per no posar-me nerviós però no sempre s’aconsegueix.
N: En el meu cas els nervis m’arriben sempre al primer partit dels campionats però pel següent ja estic bé.
Us agrada arribar a totes les finals però quan no pot ser quina actitud cal emprendre?
G: Actitud positiva. Pensar que has jugat contra un rival que és millor que tu o que aquell dia els nervis t’han afectat.
N: Quan jugo amb un rival que penso que és inferior al meu joc, si perdo he de reconèixer que em frustro una mica. Si és superior, ho assumeixo perquè entenc que em tocava perdre.
Es poden tenir jugadors referents al tennis taula?
G: No sabria dir-te’n cap. Jo no en tinc, més enllà de la gent que m’entrena aquí.
N: No en tinc cap, no. Imagino que per ara els meus entrenadors que són el Josep Antón i l’Enric Bosch.
Us veieu sent professionals en un futur?
G: No és una cosa en la que pensi ara mateix.
N: Pot ser, ja es veurà en tot cas.
Quin balanç feu d’aquesta primera temporada al club?
G: Poso molt bona nota a aquesta primera temporada. Llàstima que dels dos dies que s’entrena per setmana, aquí al club, jo només en podia venir un. L’any que ve segur que ja entreno els dos dies.
N: Considero que he tingut bastant progrés i per tant estic molt content.
I el record més bonic de la primera temporada?
G: Quan vaig guanyar al Niran per primera vegada [riu]
N: [riu] Quan vaig guanyar una final al Gabriel!
Teniu companys de la vostra edat a la UESC?
G: Tinc al bàsquet un company de l’escola actual, de l’institut, que és el Marc Gonzàlez (Preinfantil Vermell). Amb el Marc anem junts a l’IES Leonardo da Vinci.
N: Sí. Hi ha força jugadors del ping-pong que van a quart de primària a la mateixa escola on estudio jo, a l’Escola Pi d’en Xandri. Al bàsquet també hi ha alguns companys de l’escola.
Quants anys us veieu defensant els colors de la UESC?
G: M’agradaria ser-hi bastants anys.
N: En principi, espero que bastants anys.
1 2