Entrevista amb David Pascual, entrenador de UESC-ASDI Silincode
Aquest tram final de temporada l’equip UESC-ASDI Silincode afronta els seus partits de competició. Dissabte 2 de juliol tancarà la temporada participant al “1r Meeting de Bàsquet Unificat” organitzat per la Fundació del Bàsquet Català (FBC) i la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL).
David Pascual, entrenador de UESC-ASDI
En quin moment arriba l’equip al final de la temporada?
Arribem molt bé al final de temporada. És el moment que ells (els jugadors) volen perquè és quan disputem més competicions. Tots aquests tornejos ens serveixen per anar-nos adaptant mica en mica al joc d’altres equips que puguin tenir un nivell semblant. Els primers partits de cada torneig solen ser els més difícils perquè no estem acostumats a la competició i aquí tothom surt a guanyar. Quan trobem el punt d’adaptació passats els dos primers partits tot és més divertit. Això sí, perdin o guanyin ells ho passen genial.
Veus a la plantilla motivada?
Ells estan molt motivats i el fet de jugar a casa òbviament és un plus. Sempre que juguem un torneig diria que estan ultramotivats. Volen demostrar que han treballat molt durant l’any i que s’ho passen molt i molt bé jugant a bàsquet. En aquest sentit el cos tècnic estem súper orgullosos de la seva feina.
Els objectius de la temporada.
Dins els objectius d’aquesta temporada, al ser el tercer any, un tema important era consolidar l’equip almenys amb deu o onze jugadors que vinguessin als entrenaments. La idea és seguir creixent i l’objectiu principal no canvia. Volem seguir formant els nostres jugadors, que millorin el seu nivell de bàsquet, que aprenguin a ser un equip, que facin amics i que s’ho passin genial jugant a aquest esport que tant ens agrada.
Què has après d’aquesta plantilla?
Senzillament l’estima que em donen cada dia que els veig. Tot i venir a entrenar només un dia per setmana han aconseguit ser un equip i això és una cosa divertidíssima i no sempre fàcil. Tu els veus i s’ho passen bé entre ells, sempre riuen, sempre estan junts quan anem fora a competir. Al final l’important és passar-s’ho bé jugant a bàsquet i aquests nois i noies han aconseguit ser un equip i passar-s’ho bé jugant a bàsquet. No es pot demanar res més, penso que més aviat hem aprendre’n tots de l’exemple que ens donen.
Com es viu una jornada de competició amb els jugadors?
És molt divertit. Ells (els jugadors) presenten totes les emocions que t’aporta un torneig però especialment aquests nois ho viuen molt i molt ficats. Després d’una derrota s’enfaden perquè volen guanyar i els has de calmar i explicar que som aquí principalment per passar-nos-ho bé. Al final entenen que gaudir del bàsquet bé és la clau de tot però això no treu que tinguin unes ganes immenses per guanyar i per celebrar cada punt efusivament. Les sensacions que et transmeten són súper recomanables per a tothom.
Què es perd aquell aficionat al bàsquet que mai ha vist jugar a la UESC-ASDI Silincode?
Si mai has vingut a veure la UESC-ASDI et perds una quantitat d’emocions espectaculars. Tots aquells que han vingut s’ho han passat genial i han repetit. Per tant, tots aquells que no heu vingut mai que sapigueu que us perdeu una experiència brutal que desencadena un munt d’i·lusions. Us incito a tots el 2 de juliol a venir a Sant Cugat a gaudir com els que més!
