Aleyda Llobet

Entrevista amb Xavier Dorio, director tècnic de l’àrea femenina

“El nostre acord amb el CBF Cerdanyola seria gairebé equivalent a un acord entre el Barça i la UESC en l’àrea masculina”

“Tenim una fuga de talents de jugadores que se’ns en van a altres poblacions a jugar”

“És mentida que el club fes fora a totes les jugadores del primer equip sense fer-los arribar una oferta”

“L’únic que volem del nostre primer equip és que siguin un bon exemple pels equips de categories inferiors”

Entrevista d’Albert Cabanes @albertcabanes

Com afrontes la teva quarta temporada com a responsable de l’àrea femenina del club?
Sembla que fa molt temps que estic aquí, ja que el club ha passat per moltes coses però tot just és la quarta temporada. Jo vaig entrar el maig del 2013 i han passat moltíssimes coses, però el més important és que ara estem en un molt bon moment de l’àrea femenina. Això ho veus si et pots abstreure i ho pots mirar amb perspectiva. Si realment saps tota la feina que ha portat i tota la tasca dels que ens en preocupem ho agafes amb una mica més de calma.

Una mica d’autocrítica. Què creus que s’ha de millorar respecte a la temporada passada?
No hem tingut mai la pretensió de fer totes les coses correctament, sempre podem fer les coses millor, de fet les anem canviant i cada any introduïm coses noves. L’any passat jo no arribava a tot arreu, em trobava que l’àrea havia crescut tant que no em podia ocupar de tot. Per això aquest any ja tinc ajudants a l’àrea de coordinació. A més, les noies no acabaven de participar en les tecnificacions previstes que les ocupaven majoritàriament els equips masculins, i el que hem fet és crear tecnificacions només per a elles, perquè els sigui més fàcil accedir-hi. També hem començat un programa de suports psicològic perquè veiem que el caràcter emocional de les noies havia de tenir una cura especial. Com a àrea anem implementant coses per mirar de fer les coses més bé.

Com és la relació entre la OMET (Oficina Municipal de l’Esport per a Tothom) i la teva àrea de treball?
La relació amb l’OMET ha tingut diverses etapes dins dels períodes que jo he estat present. Actualment estem en bona sintonia, tot i que encara hi ha algun detall que considero que s’hauria de millorar. Sempre he estat a favor del model OMET, i sempre ho he expressat. També cal dir que tenim una fuga de
talents de jugadores que se’ns en van a altres poblacions a jugar, i és un problema al qual hauríem de trobar remei entre tots.

Quin és l’equip que creus que podria sorprendre més aquesta temporada?
Sóc responsable de tota l’àrea femenina i concentrar-me en un equip em costa molt. Els 10 equips que tinc son molt importants. Si hagués de dir quin equip m’ha de sorprendre més, potser diria els dos últims equips que hem introduït a l’àrea: L’infantil 3 i el Cadet 3. Perquè al ser els últims a afegir-se ens donaran moltes alegries i ens ha costat molt acabar-los de tancar. Però reitero, és molt difícil destacar un equip en particular. Tenim una àrea molt interessant aquest any.

A l’hora de confeccionar els equips, us fixeu només en la qualitat de les jugadores o també en altres aspectes?
Nosaltres encara no tenim tanta gent com per poder escollir tant alegrament les confeccions dels equips. De fet confeccionar els equips és la part més difícil i més dura de tota la coordinació que es fa. Es pensa i s’elabora però a vegades ens podem equivocar. S’han de tenir en compte tants aspectes, no només la qualitat de les jugadores, també les predisposicions, els compromisos, el talent. Es tenen en compte moltes variables però, és molt difícil confeccionar-los i que ens surti de manera correcta.

A l’hora d’escollir entrenador/a per a un equip, que els hi demaneu/busqueu? Alguna consigna important?
M’agradaria fer una apreciació. Sembla que hi hagi molta gent que vulgui ser entrenador però això no és veritat. Cada cop, per les noves normatives que surten, la nova legislació que ha sortit de la llei de l’Esport que afecta institucions com la nostra… Tot això fa que ser entrenador sigui més difícil, necessites certificats, més titulacions, contractes laborals i això no està a disposició de molta gent. A un entrenador/a el que li demano és que tingui ganes de ser entrenador/a. A partir d’aquí, si té més experiència tindrà més llibertat i per contra si en té menys l’haurem de guiar una mica més. El que jo valoro més d’un entrenador o entrenadora és que vulgui dedicar part del seu temps a ensenyar a les jugadores.

Aquest any hi ha una novetat en l’àrea femenina i és l’acord que s’ha formalitzat amb el CBF Cerdanyola
La novetat és la formalització. Les bones relacions amb el CBF Cerdanyola han existit sempre d’ençà que jo he estat aquí. Aquest any l’única novetat és que s’ha formalitzat i la col·laboració serà més amplia, però sempre (els quatre anys que porto) hi ha hagut aquesta bona relació entre els dos clubs. També hem intentat mantenir la relació amb altres clubs del voltant i no ha pogut ser. Potser perquè el CBF Cerdanyola està un pas més endavant que nosaltres i això facilita les col·laboracions. M’agradaria posar una mica de perspectiva aquí. El CBF Cerdanyola està entre els quatre millors clubs femenins de Catalunya. El primer es Sant Adrià sense discussió i després ja podria venir el Cerdanyola. Si en masculí parléssim d’un acord entre el Barça i la UESC, parlaríem d’una gran cosa. I aquesta col·laboració amb el Cerdanyola és similar en l’àmbit femení. Crec que això es desconeix, com que ho tenim molt a prop i a vegades l’esport femení no es comunica massa. És un acord que funciona des dels dos costats, nosaltres podem oferir jugadores que els puguin ajudar i ells en canvi ens poden oferir jugadores i nosaltres les podem fer créixer, perquè, reitero, són un dels millors clubs femenins de Catalunya.

Què n’esperes personalment del primer equip després d’una renovació absoluta de la plantilla?
El club i en aquest cas jo com a responsable de l’àrea, l’únic que volem del nostre primer equip és que siguin un bon exemple pels equips de categories inferiors, ja que d’una manera o una altra tenen com a referent el primer equip. Com a club només els hi demanem que s’ho passin bé, que s’esforcin i poca cosa més. He de ressaltar que, a vegades els resultats acompanyen però altres els equips no funcionen. Aquestes dues últimes temporades s’ha mantingut la categoria, però l’equip ha estat un desastre amb poca assistència als entrenaments, mal rotllo dins de l’equip i per tant ara com a àrea l’únic que els hi demanem és que s’ho passin bé.

Les crítiques obertes d’algunes de les jugadores que van acabar la seva etapa amb la UESC al final de la temporada passada, eren justificades?
No. M’agradaria destacar dues coses. Primer de tot, la màxima pretensió de la UESC és que les jugadores continuïn a la UESC i que qualsevol persona que ha portat una samarreta de la UESC continuï sempre essent jugadora de la Unió Esportiva Sant Cugat. Intentem cuidar a les jugadores tot el que podem. L’Aleyda concretament va expressar unes opinions -totes són respectables- però no va acabar d’explicar tota la veritat. La UESC els hi va oferir de continuar però elles no van acceptar les condicions, suposo perquè no van trobar massa atractiva l’oferta que la UESC els hi va fer i van decidir no continuar. Després al cap del temps van veure que la UESC havia buscat altres camins que no eren els seus i potser ja no els hi va semblar tan poc atractiu. Llavors, jo crec que elles no van explicar tota la veritat, i van dir que les havíem fet fora, i això és mentida.

Quin missatge cal enviar a les jugadores de les categories inferiors que algun dia volen arribar a jugar al primer equip?
El missatge és molt clar, si el seu objectiu és arribar al primer equip, han de saber que l’objectiu de la UESC és que arribin al primer equip. No només és un objectiu sinó que seria una gran alegria per nosaltres perquè vol dir que hem fet la feina bé. A vegades la fem tan bé que les jugadores se’n van a equips d’altres llocs, que també ens alegra. El que sí se’ls hi ha de dir, que tot i que aquest és l’objectiu del club (que arribin algun dia al primer equip), no és fàcil. Per aconseguir-ho, han de fer cas als entrenadors, han d’anar als entrenaments, han d’esforçar-se i han de treballar molt perquè no és senzill. Si elles volen, el club les ajudarà a aconseguir-ho.