Entrevista amb Gabriel Oliveras i Niran Carretero

Niran Carretero i Gabriel Oliveras fent broma després de l'entrevista
Niran Carretero i Gabriel Oliveras fent broma després de l’entrevista

Gabriel Oliveras i Niran Carretero són dos joves jugadors (12 anys d’edat) que s’han incorporat aquesta temporada a la UESC Tennis Taula. Des de l’octubre, quan van arribar al club, han arribat a gairebé totes les finals dels tornejos no federats en què han participat. Oliveras ha obtingut la victòria final en dos d’ells i Carretero tambéHi ha un tercer jugador encara més jove, Jan Pradas (11 anys), que aquesta temporada ha debutat com a vermell-i-negre i espera seguir els passos de Carretero i Oliveras.

L’ENTREVISTA

Quedem amb Gabriel Oliveras i Niran Carretero una tarda de juliol, mentre participen a les escoles d’estiu que el club organitza sota la tutela dels palistes del primer equip, Josep Antón i Enric Bosch.

Gabriel, Niran, felicitats per la temporada.

G: Gràcies!

N: Gràcies.

En quin moment descobriu que us agrada aquest esport?

G: Recordo que quan tenia quatre anys els meus avis es van comprar una casa en un poble i allà hi tenien una taula de ping-pong. Vaig començar a jugar amb el meu avi i veia que m’agradava bastant, així que vaig seguir jugant fins que un  dia a l’escola van posar una taula i imagino que em vaig acabar d’aficionar.

N: Crec que va ser també com el Gabriel, a partir del moment en què a la nostra escola van posar una taula de ping-pong. Va ser a partir d’aquell moment que vaig veure que m’agradava practicar el tennis taula.

Hi havia tradició de tennis taula a la família?

G: Recordo que el meu avi jugava a tennis i primer ho havia fet a ping-pong, però tampoc massa.

N: El meu pare i la meva àvia tenien una taula de ping-pong en una sala, però jo mai hi havia jugat!

Què us ha cridat més l’atenció del club fins ara?

G: Uns dels primers records de quan vaig arribar a la UESC és fixar-me en la quantitat de taules que hi havia per jugar i en veure-les més professionals que la de l’escola.

N: La quantitat de gent que hi ha i les ganes amb que s’entrena i es juga.

I dels campionats en què heu participat?

G: M’ha sobtat veure que hi ha campionats on hi participen molts jugadors i en canvi en d’altres en falten!

N: La diferència entre els campionats federats i els no federats. Els primers em costen més que els segons.

Us trobeu rivals molt més grans d’edat que vosaltres…

G: D’entrada a mi aquest fet em resulta més il·lusionant. Pensa que si guanyes ets sents millor. També a vegades hi ha adults que poden ser pitjors pel fet que només porten un any jugant i tu en portes tres o quatre.

N: Bé, l’edat tampoc importa molt. Jo penso que són els anys d’entrenament el que compta. El que s’ha de fer és començar a jugar i veure què passa.

Quin paper juguen els nervis en els partits?

G: Són molt importants. Per mi són perjudicials quan vaig per darrere en el marcador i crec que s’ha d’evitar tenir-ne. Intento fer el màxim per no posar-me nerviós però no sempre s’aconsegueix.

N: En el meu cas els nervis m’arriben sempre al primer partit dels campionats però pel següent ja estic bé.

Us agrada arribar a totes les finals però quan no pot ser quina actitud cal emprendre?

G: Actitud positiva. Pensar que has jugat contra un rival que és millor que tu o que aquell dia els nervis t’han afectat.

N: Quan jugo amb un rival que penso que és inferior al meu joc, si perdo he de reconèixer que em frustro una mica. Si és superior, ho assumeixo perquè entenc que em tocava perdre.

Es poden tenir jugadors referents al tennis taula?

G: No sabria dir-te’n cap. Jo no en tinc, més enllà de la gent que m’entrena aquí.

N: No en tinc cap, no. Imagino que per ara els meus entrenadors que són el Josep Antón i l’Enric Bosch.

Us veieu sent professionals en un futur?

G: No és una cosa en la que pensi ara mateix.

N: Pot ser, ja es veurà en tot cas.

Quin balanç feu d’aquesta primera temporada al club?

G: Poso molt bona nota a aquesta primera temporada. Llàstima que dels dos dies que s’entrena per setmana, aquí al club, jo només en podia venir un. L’any que ve segur que ja entreno els dos dies. 

N: Considero que he tingut bastant progrés i per tant estic molt content.

I el record més bonic de la primera temporada?

G: Quan vaig guanyar al Niran per primera vegada [riu]

N: [riu] Quan vaig guanyar una final al Gabriel!

Teniu companys de la vostra edat a la UESC?

G: Tinc al bàsquet un company de l’escola actual, de l’institut, que és el Marc Gonzàlez (Preinfantil Vermell). Amb el Marc anem junts a l’IES Leonardo da Vinci.

N: Sí. Hi ha força jugadors del ping-pong que van a quart de primària a la mateixa escola on estudio jo, a l’Escola Pi d’en Xandri. Al bàsquet també hi ha alguns companys de l’escola.

Quants anys us veieu defensant els colors de la UESC?

G: M’agradaria ser-hi bastants anys.

N: En principi, espero que bastants anys.