Article d’Àlex Gozalbo al diari ARA sobre la Fundació UESC
ARTICLE D’OPINIÓ del periodista Àlex Gozalbo (@AraAlexGozalbo, Diari ARA) sobre la Fundació UESC
ARTICLE D’OPINIÓ del periodista Àlex Gozalbo (@AraAlexGozalbo, Diari ARA) sobre la Fundació UESC
Una de les lesions més freqüents en el món de l’esport és el denominat esquinç o entorsis de turmell. Aquesta lesió es produeix quan perdem la estabilitat a nivell articular del nostre turmell, i aquesta pèrdua d’estabilitat produeix un mecanisme lesiu. Aquest mecanisme pot ser una eversió, o una inversió, que és el mecanisme produït en la majoria dels casos. Qualsevol d’aquests dos mecanismes causen una amplitud excessiva del turmell en la seva cara interna o externa, que ens durà a un estirament excessiu de les estructures lligamentoses, musculars i/o capsulars, que poden produir una lesió si sobrepassen un estirament dins dels rangs de tolerància.
Aquesta lesió és molt comú en esports d’impacte i salts, com poden ser el bàsquet, el futbol, el voleibol, handbol i atletisme, entre d’altres especialitats.
L’articulació del turmell està reforçada per una sèrie de lligaments, que són els que normalment ens lesionem quan ens torcem el turmell. Aquests lligaments són:
Aquests elements descrits a sobre formen part de la denominada estabilitat passiva, que es complementa amb altres elements. A més, per a ajudar en el procés d’estabilització de la articulació, estan tots els grups musculars que la rodejen, que conformen la denominada estabilitat activa, i que a més ajuden al seu correcte funcionament.
Tipus d’esquinços
Parlarem de l’esquinç de la regió externa del turmell, donat que és el més habitual. Sol aparèixer després d’un moviment forçat, normalment amb el pes sobre la extremitat, en el que es produeix una acció de varo (desviació cap a dins del calcani) i/o supinació (acció mitjançant la qual la planta del peu “mira amunt”).
En quant a la classificació pròpiament dita, hi ha diferents maneres de fer-la, ja sigui en funció de la gravetat de la afectació lligamentosa (la explicarem), com altres casos en que es fa la classificació en funció del lligament que s’ha vist afectat. Així:
Cadascun d’ells pot comportar complicacions a diversos nivells, que s’hauran de valorar per part del fisioterapeuta dins de l’anàlisi i el tractament.
Factors de risc
Hi ha factors de risc intrínsecs, davant dels quals poc o res podem fer, com són la edat, el sexe, el pes, l’alçada, la morfologia (peu cavo, peu pla, torsió de la tíbia, genoll en valgo…), les característiques morfològiques de l’articulació, el IMC… etc, però en destacarem algun d’ells:
Per altra banda estan els factors de risc extrínsecs, que abarquen un ampli ventall de possibilitats, d’entre els que destacarem els següents:
Tractament primari
L’atenció primària que s’ha de realitzar en aquesta lesió de forma immediata és evitar la inflamació i la acumulació de productes nociceptius que es produeixen a les primeres hores. A més, tractarem de disminuir el dolor i limitarem la mobilitat de l’articulació per a protegir-la. Si realitzem adequadament aquesta atenció primària a la lesió, millorarà la qualitat de la recuperació, i pot ser que també millori el temps de durada de la lesió.
El mètode més utilitzat i més conegut és el R.I.C.E., de l’anglès Rest, Ice, Compression, Elevation; tot i que té certs matisos.
Es pot prevenir?
El treball de prevenció és molt important! Especialment durant el procés de recuperació i readaptació, en el qual ens hem d’assegurar de que el pacient no patirà un nou episodi lesional durant la recuperació. En aquest procés, haurem de treballar per a que la articulació del turmell sigui capaç d’adaptar-se a situacions d’estrès, responent a elles mitjançant processos de resposta muscular, coordinació i adaptació a situacions imprevistes. Per a posar un exemple, podem fer un treball de la musculatura peroneal i tibial anterior, combinat amb exercicis de propiocepció i equilibri, per a millorar la resposta de protecció davant d’una possible entorsis de turmell, que es pot produir tant trepitjant una pedra a la muntanya, com trepitjant el peu d’un adversari després d’un salt al rebot en un partit de bàsquet.
En el proper article sobre aquesta lesió un parlarem de les variants i possibilitats de tractament, i quins exercicis cal fer dins de la prevenció.
Esperem que us hagi estat de gran ajuda l’article, i si teniu alguna pregunta no dubteu a contactar-nos!
@sportwell_stc www.facebook.com/sportwell info@sportwell-stcugat.com